La presentadora catalana fa al podcast dels GoliADs un repàs a la seva gran carrera periodística i parla de l’enorme responsabilitat que suposa aquesta professió
Nascuda a Girona l’any 1965, no ho ha tingut fàcil al periodisme, un món que en si mateix sovint és complicat. Com a aventurera que es declara, la periodista té coses semblants a Merida, de la pel·lícula Brave, ja que, com ella, lluita contra el seu destí. De fet, així va demostrar-ho quan era a la Cadena SER al programa ‘La Ventana’. «Eren anys en què m’atrevia amb tot», comentava.
Primer va començar a ràdios i televisions locals i, posteriorment, va fer el salt a TV3. És per això que, gràcies a la seva bona tasca, ha guanyat premis importants de l’àmbit de la comunicació. Un d’aquests fou un GoliADs, que va rebre’l l’any 2015 a la categoria mejor iniciativa de radio. Actualment, és a La 2 presentant el programa ‘Cafè d’idees’. Per tant, davant nostre tenim una periodista amb una trajectòria inqüestionable! “La feina del periodista és una feina en silenci i quan reps un premi t’estan dient que continuïs fent el teu camí. És una cosa que s’agraeix”, ha assegurat.
No obstant això, no sempre ha tingut clar que seria periodista. “De petita volia ser ballarina, mestra, advocada…” Però, quan tenia quinze anys va viure una situació força cridanera, explicada per ella a l’entrevista, que va fer-li prendre la decisió d’obrir-se al món del periodisme. “Em pagava el bus per anar des de Girona a Vilassar de Mar i no cobrava un euro”, deia. Allò va fer que entengués què suposava el periodisme, però li agradava.
Pel que fa a la ràdio i la televisió, la Gemma adora tots dos mons i és oberta a provar coses noves. “Em sento pròxima a la gent que comenceu al periodisme, però també llunyana perquè ja tinc cinquanta-vuit anys”, ha esmentat. I, com a veterana que ja s’adjudica, a la mateixa entrevista va parlar d’un moment complicat de quan era a la SER. “És molt dur que et diguin que et busquis la vida”, va expressar.
Una de les altres experiències fortes que ha viscut fou quan va haver d’entrevistar Jordi Cuixart a la presó. “Jo hi anava i l’entrevistava a través d’un cristall. Se’m va fer dur i allò va suposar en mi una experiència periodística molt intensa”, definia. Aquest fet va ser clau perquè escrivís un llibre que ha fet, anomenat Tres días en la carcel.
Per acabar dient: “els estudiants de periodisme heu de sentir orgull per escollir aquesta feina, però també la responsabilitat de fiscalitzar el poder”, va concloure.